El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra
El Petit Príncep visita set astres:
1. L'asteroide del rei del que la lògica és aquella de «regnar per damunt de».
2. L'asteroide del vanitós que no deixa de saludar quan se l'admira.
3. L'asteroide del bevedor, que «beu per oblidar que té vergonya de beure».
4. L'asteroide de l'home ocupat de coses serioses que compta els estels i que no deixa de repetir «sóc un home seriós, jo».
5. L'asteroide de l'encenedor de fanals, l'únic que no sembla ridícul al Petit Príncep «perquè s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix».
6. L'asteroide del geògraf, que vol donar a conèixer el món però sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.
7. I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia «dos mil milions de persones grans»
No hay comentarios:
Publicar un comentario