La teoria de Schiller , pertany a les " Teories relacionades amb el
consum d'energia " , és el primer autor destacable del segle XIX
i va escriure la Teoria de la potència supèrflua , en 1795 , que va ser
desenvolupada posteriorment per Spencer .
Aquesta teoria tracta d'explicar que el joc permet disminuir la
energia que no consumeix el cos a cobrir les necessitats
biològiques bàsiques . " En les seves Cartes sobre l'educació estètica de l'
home " explica que els animals , quan ja han satisfet les seves
necessitats bàsiques , també gasten la seva energia sobrant de
manera similar a la dels humans .
A diferència dels animals . Per Schiller el joc dels
humans és un fenomen lligat a l'origen a l'aparició de les
activitats estètiques , pel que va més enllà de la superfluïtat
del joc físic . Un cop satisfet el joc físic , es passa a
un joc més estètic i sociable .
Segons aquesta teoria , el joc és més aviat un plaer relacionat amb
l'accés d'energia, que es pot manifestar tant de forma
física com estètica .
En aquesta teoria dels jocs cobren importància també per al
desenvolupament físic de l'individu , perquè les activitats de caminar ,
córrer , saltar , flexionar i estendre els braços i cames
contribueixen al desenvolupament del cos i sobretot influeixen sobre
la funció cardiovascular i conseqüentment per a la respiració
per la connexió dels centres reguladors d'ambdós sistemes
No hay comentarios:
Publicar un comentario