FREDERIK J.J. BUYTENDIJK

Filòleg i etòleg neerlandès , va crear una nova i original temptativa de crear una

teoria general del joc .

 Buytendijk és oposat a Gross formulant a la teoria d'aquest dos objeccions :

1 . L'activitat psicomotora no necessita ser assajada perquè pugui

funcionar . Buytenfijk opina que els mecanismes nerviosos en què es basen

aquestes conductes maduren independentment de l'exercici realitzat.

2 . Els exercicis preoperatoris constitueixen el joc . Quan el nen aprèn

a caminar , els seus primers passos són reals però imperfectes , només quan ja sap

caminar pot jugar a caminar .

Per Buytendijk la infància explica el joc : "el mateix nen juga perquè és

nen " .

Condicions per possibilitar el joc en la infància :

1 . Ambigüitat dels moviments , quan els nens juguen no s'observa

una finalitat clara en els seus moviments .

2 . El caràcter impulsiu dels moviments , el nen mai para quiet .

3 . L'actitud emotiva davant la realitat : facilitat per distreure i deixar-se portar

per estímuls externs .

4 . Timidesa i prestesa a avergonyir ,

En resum ;

1 . L'impuls de llibertat , el joc satisfà el desig d'autonomia personal .

2 . Desig de fusió amb l'entorn , de ser com els altres.

3 . Tendència a la reiteració : jugar sempre al mateix.

Finalment , per a aquest autor , els materials són de vital importància a l'hora de

analitzar l'activitat lúdica , ha de ser conegut en part i posseir conèixer diverses

possibilitats .