El llibre sobre " La ciutat dels nens" és un experiment que va realitzar Tonucci a les ciutats de Rosario , a l'Argentina . Aquest llibre pretén criticar la forma en què les ciutats estan estructurades , per tant aconsella que les ciutats siguin estructurades i creades pensant en els nens , en certa mesura " protegits" per la resta de la població . Tonucci es basa en que l'escola ha de tenir en compte les experiències viscudes dels alumnes en la vida quotidiana i utilitzar-lo en classe . Una altra base és la utilització d'aquestes experiències per elaborar investigacions i "donar a llum " una resposta que serà apresa mitjançant la pràctica . Estudia la societat i la crítica amb uns esbossos que el caracteritzen ; busca solucions i les proposa , algunes la porta a terme i altres intenta fer raonar sobre elles .
Tonucci com didacta .
Com a pedagog de gran rellevància Tonucci crítica l'escola actual i proposa diverses modificacions tant a l'escola com en la seva forma de treballar . Les seves idees principals són ;
Deixar temps als nens per les tardes perquè facin coses diferents i després tinguin temes de conversa per parlar a classe . Això requereix no enviar massa deures , ja que passen prou temps a l'aula.
Donar-li més poder i llibertat als nens : que aquests siguin el centre de formació explicant les seves experiències . Tonucci defensa aquesta idea en una entrevista publicada : "si els nens participen activament en la gestió i en la presa de decisions escolars , com l'estipulació de les regles que s'aplicaran en els esbarjos , el nen no se sentirà esclau , sinó un ciutadà lliure i sobirà , un dels objectius que ha de perseguir una escola democràtica " . Tonucci recolza l'ús de la lectura en veu alta dels llibres a classe .
Sosté que els nens no són recipients buits que cal omplir de coneixements , aquests tenen les seves pròpies vivències i formes de pensar . Cal escoltar-los i crear entre tots el coneixement. També són capaços de mantenir la seva concentració durant una bona estona en un joc , però això no interessa a l'escola , perquè no ajuda a elaborar lògicament les dades. Tonucci explica que a l'escola s'ha de tenir més en compte el divertiment .
Afirma que si ens centrem en el que se sap fer , més que en el que no som capaços de dur a terme , tindrem nens més motivats i menys frustrats que ajudaran a un futur a crear persones més segures de si mateixes .
El professorat d'aquest tipus d 'escola ha de ser capaç de promoure totes aquestes idees , donar suport al treball en grup i incloure a la família , la cultura ... a l'escola .
Hi ha moltes més nocions sobre com hauria de ser l' escola segons aquest autor , però el que està clar que l'escola hauria de crear persones que fossin capaços de respectar , ser individuals , lliures , tenir les seves pròpies opinions , persones menys frustrades i més decidides a formar les seves capacitats . L'escola hauria de ser més oberta a les opinions dels nens , crear el coneixement entre docents i discents ... Aquestes idees col · laboren per crear una ciutadania més completa , competent i molt més col · laboradora en molts aspectes . Aquesta idea serviria per millorar l'avui i crear un futur millor .
Tonucci com a pedagog
Francesco Tonucci es va graduar en Pedagogia el 1963 , a la Universitat Catòlica de Milà . Quan tenia 28 anys va rebre el seu primer reconeixement en aquest camp i va començar a criticar la realitat de l'escola . Dirigeix les seves opinions al model d'ensenyament actual , amb el que l'escola ensenya als nens en els seus primers anys , "és un model que parteix del fet que el nen no sap res i que veu el procés de desenvolupament infantil de manera progressiva , és a dir , que va de menys a més " . Per a aquesta concepció del model " l'important està per venir" , " avui es creu que l'aprenentatge formal es dóna a partir dels vuit anys" . "Actualment l'escola concep l'aprenentatge d'una manera progressiva , gradual , que deixa al nen amb molt poc marge per expressar-se i crear. El nen no val pel que és sinó pel que serà. L'educació és entesa com una inversió sobre el futur " , i segons Tonucci no ha de ser així .
És fonamental i imprescindible un canvi de model pedagògic ,
l'escola ha de reconèixer les competències dels nens , ja que les desenvolupen des del moment mateix en què neixen . L'educació ha de fomentar aquests coneixements , incentivar la curiositat i inquietuds per ajudar al nen a créixer sense perdre la seva essència que ho fa tan particular i que és la seva habilitat per jugar i no cansar-se.
Tonucci , F. , Obra
Tonucci pensa que cal ressaltar el paper del mestre i considerar-lo una peça essencial en l'educació dels nens, ja que alguns nens passen més temps amb els mestres que amb els seus propis pares al llarg del dia , hauríem de potenciar més la relació entre la família i l'escola , l'escola ha d'ajudar a la família en aspectes en els quals la família no sàpiga com actuar . També considera necessari un canvi de model : de l' educatiu actual a un altre que tingui en compte les competències del nen , cal escoltar-lo i aconseguir que comparteixin els seus coneixements amb els altres companys , cal preparar per a la vida en societat .
El pedagog diu que " l'escola ha d'estar ajustada a les seves necessitats , en la qual es faci més en menys temps . No pot ser que després de sis hores de classe els nens arribin a casa amb deures . Els nens han de fer coses a casa , però coses que sàpiguen fer ells sols. Si tots els nens fan les mateixes activitats i veuen la mateixa tele després a l'escola no tenen res a explicar als seus companys " .
Finalment , l'especialista manté que " l'escola ha de ser un lloc bell , on es pugui respirar cultura , hi hagi música , art , sigui agradable i còmoda. S'ha de preocupar per oferir a tothom aquelles bases , aquelles motivacions , aquells models culturals imprescindibles per construir-se en patrimoni de coneixement , habilitats i competències " .
No hay comentarios:
Publicar un comentario